Aprofitant el "Sense Ficció" del Dimarts dia 21 de maig que va anar sobre els problemes que va tenir Jordi Pujol durant el franquisme volem comentar-ho per fer l'entrada de política que toca aquest trimestre.
Doncs en el moment en que Jordi Pujol va repartir clandestinament uns papers on explicava l'odi contra que Catalunya per part d'Espanya centrat al director de la vanguardia que es deia Galinsoga. Després d'això hi ha diverses mostra de repulsa per part de Catalunya cap a Franco. Posteriorment, Pujol torna a fer un dels papers clandestins que anomena: "Us presentem el general Franco" on escriu el que fa Franco. Després d'alguns planfets més van arribar els definitius que va ser quan després de tenir prohibit de cantar al palau de la múscia "els segadors" ho van cantar i a sobre van repartir uns papers on tenia escrit la lletra de la cançó. Amb aquest fet: Els fets de Palau (com es coneixen), van agafar a la majoria de gent implicada en això i finalment van agafar a Jordi Pujol (l'organitzador de tot). Tot això, va passar durant el franquisme, per tant, una dictadura on ningú podia expressar lliurement qualsevol opinió. Això porta que li facin un consell de guerra i que després es canviï per set anys de presó a part de les milions de pallisses que i van fer.
És a dir, que aquest documental mostra clarament la repressió que comporta una dictadura i l'important que és que el poble pugui dir la seva. A part, que tot el que ha de patir el poble per dir el que sent i el que vol veure del seu govern.
El que és més fort és que fins 52 anys després no s'han pogut saber els fets que van passar de veritat. Perquè el sumari que el contenia no s'han donat a conèixer fins ara.
El documental inclou també l'expedient de Vicente Juan Creix que va ser dels guardies més temuts a Catalunya.
El despreci cap a Catalunya per part d'Espanya es veu molt clar en aquest documental.
Ésser Humà
Què és l’ésser humà? És una de les grans preguntes que al llarg de la historia la filosofia ha intentat resoldre. S’ha dit que és “un animal que pensa”, “un animal qualsevol”, “el pitjor animal” i moltes altres coses però, que es el primer que ens ve al cap quan diem Ésser Humà?
Primer de tot (segurament sigui per que sóm científics) ens ve al cap l’home biològic. Un ésser viu que té un cervell, un cap, dos braços i dues cames. Si ho detalléssim una mica més podríem dir un animal mamífer de reproducció sexual que camina a dues potes i pensa. Tots creiem que el que ens diferència dels altres animals és que estem dotats d’una intel·ligència superior als altres, una intel·ligència que moltes vegades hem anomenat “ànima”, i que ens ha permès ser el que sóm ara. Però, realment sóm tan diferents i superiors com creiem dels altres animals o l’ésser humà és un ésser normal? Plató deia que l’home era la unió accidentada entre aquesta ànima i el cos humà. Plató deia que l’ànima anava al cos com a càstig. Provenia d’un altre món on coneixia totes les idees, però que al arribar al cos les oblida totes i les ha d’anar recuperant a mesura que avança la seva vida en aquest cos. Aquest camí del coneixement és el que s’anomena dialèctica, un camí que haurà de seguir per recuperar totes aquelles idees i poder tornar a l’altre món quan es separi del cos, és a dir, quan mori.
Aquest fragment de la pel·lícula “Matrix” l’agent Smith comparteix, segons ell, una revelació a Morfeo la qual ens fa plantejar seriosament la nostra existència i el que sóm. Aquesta revelació és un símil l’ésser humà, dotat de la capacitat de pensar, i un simple virus que només intenta reproduir-se. D’una banda l’agent Smith ens explica que no sóm mamífers, encara que nosaltres ens ho considerem per raons biològiques, ja que els tots els altres mamífers de la terra desenvolupen instintivament un equilibri lògic amb l’habitat que els envolta creant així una harmonia. D’altra banda però, l’ésser humà es trasllada a una zona i es multiplica exponencialment sense control fins que arriba un moment en que en la zona ja no hi queden recursos. Al no poder subsistir l’única forma de sobreviure és expandir-se a una nova zona repetint el procés una i una altra vegada. Per aquest argument ens considera un virus i a l’hora el càncer del nostre planeta destruint tota la natura i l’harmonia que s’ha anat obrint pas al llarg dels anys.
El fragment ens fa reflexionar sobre la nostra existència, sobre si som adequats pel nostre planeta, si tenim el dret de ser mes que les altres especies, què som pel planeta i què és ell per nosaltres. El planeta és vida, és el medi on hem pogut viure i desenvolupar-nos. Però, al contrari, nosaltres signifiquem la destrucció d'aquest, l'eliminació massiva d'espècies i exterminació d'éssers vius que no poden defensar-se contra el nostre abús. En lúltim segle, l'home ha enviat més diòxid de carboni a l'atmosfera que en tota la seva història, la contaminació ha augmentat exponencialment i el planeta i els éssers vius que hi habiten en sofreixen les conseqüències. El més interessant d'aquesta questió, és que l'home acabarà per destruir-se a ell mateix, i és trist que encara no se'n doni compte. Com va dir Thomas Hobbes, “l'home és un llop per l'home”, i sembla increíble que després de varis fets, com van ser l'holocaust o les dues guerres mundials, encara no hagi après la lliçó. I és que l'home és, ara per ara, la amenaça més gran per tots els éssers vius, incluït l'ésser humà mateix.
SYLDAVIA: EL NOSTRE PETIT PAÍS IDEAL
Per millorar el nostre treball hem volgut explicar què és la democràcia amb una mica més de detall:
ORIGEN/HISTÒRIA
La democràcia apareix per primera vegada en moltes de les antigues civilitzacions que van organitzar les seves institucions sobre la base dels sistemes comunitaris i igualitaris tribals
Entre els casos més ben coneguts es troben la relativament breu experiència d'algunes ciutats estats de l'Antiga Grècia, especialment Atenes al voltant de l'any 500 aC. A la democràcia grega no existia la representació, els càrrecs de govern eren ocupats alternativament per tots els ciutadans i la sobirania de l'assemblea era absoluta.
DEFINICIÓ/CARACTERÍSTIQUES
La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, en la que el poder resideix en la totalitat dels seus membres.
En sentit estricte, la democràcia és una forma d'organització de la vida publica, en la qual les decisions col•lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta que li confereixen legitimitat als representants.
En sentit ampli, la democràcia és una forma de convivència social en la qual tots els seus habitants són lliures i iguals davant la llei i les relacions socials s'estableixen d'acord a mecanismes contractuals.
Hi ha democràcia directa quan la decisió és adoptada directament pels membres del poble. Hi ha democràcia indirecta o representativa quan la decisió és adoptada per persones reconegudes pel poble com els seus representants.
Finalment, hi ha democràcia participativa quan s'aplica un model polític que facilita als ciutadans la seva capacitat d'associar-se i organitzar de tal manera que puguin exercir una influència directa en les decisions públiques o quan es facilita a la ciutadania amplis mecanismes plebiscitari. Aquestes tres formes no són excloents i solen integrar-se com a mecanismes complementaris.
AVENTATGES
-tothom té veu en la presa de decisions
-el vot de cadascú té el mateix valor
-és la garantia de llibertat
-tothom pot accedir al poder
-possibilita un major control dels governants
DESAVENTATGES(en l'actualitat)
-alt nivell d'abstenció electoral actualment
-escàs poder del control democratic
Com que el nostre estat es basa molt en les idees dels drets humans, també hem volgut fer una història sobre aquests així com deixar clars els seus articles:
I aquí tenim un mapa amb les diverses maneres de govern del món:
PUNT 9:
Com que el nostre estat es basa molt en les idees dels drets humans, també hem volgut fer una història sobre aquests així com deixar clars els seus articles:
Història
dels drets humans:
El concepte de drets humans tal i com el
coneixem té el seu origen en la cultura occidental moderna (s. XX) durant el
moviment de la il·lustració. Però al llarg de la història humana moltes
cultures han tingut conceptes similars sobre la dignitat humana.
Edat
antiga:
El primer document sobre lleis generals que
acaba parlant indirectament dels drets humans és el Codi d’Hammurabi (Datat al
1760 aC. aBabilònia). Aquest codi primitiu inclou lleis i normes de conducta i
en el cas que s’incompleixin es castigarà l’individu en concret. El següent
document en la història humana pertany al segle VI aC. Aquest document és el
document Cilindre de Cir creat sota el regnat de Cir II el Gran. En ell es
proclamen nous i innovadors drets per tots els ciutadans de l’imperi Persa com
ara la llibertat religiosa i l’aboliment de l’esclavitud.
Edat
Mitjana:
Un gran pas per les llibertats del poble va
ser la famosa Carta Magna aprovada a Anglaterra pel rei Joan sense terra al any
1215 (s.XIII). En ella s’introduïen la llibertat religiosa i política junt amb
la regulació dels poders del monarca. Es va aconseguir gràcies a la pressió de
l’aristocràcia.
Edat
Moderna:
En l’any 1689 va succeir un fet similar a la
Carta Magna. El parlament d’Anglaterra va obligar al príncep Guillem I d'Orange-Nassau un document anomenat Carta
dels Drets (Bill Of Rights). Aquesta és considerada l’antecedent immediat de la
declaració d’independència d’estats units. La seva fonamental utilitat serà la
de proporcionar al parlament moltes de les seves funcions originals.
Edat Contemporània
Durant la revolució francesa va sorgir la
declaració dels Drets de l’Home i el ciutadà. Aquesta va ser adoptada per l'Assemblea Constituent
de França en l’any 1789. Es tracta d’un
document molt avançat pel que fa el seu temps ja que parla delsdrets naturals, inalienables i sagrats de
l'home i que assegura que a
ignorància, la negligència o el menyspreu dels Drets Humans són les úniques
causes de calamitats públiques i de la corrupció dels governs.
I possiblement el document
més important de tots els temps és l’actual Declaració Universal dels drets
humans. A conseqüència de la gran barbàrie de la segona guerra mundial la onu
va començar a treballar en un nou document que limiti el poder dels estats en favor d'una
universalització dels Drets Humans per tal d’aconseguir establir un nou ordre mundial. Aquest tractat va ser firmat el 10 de desembre del
1948 al Palau de Chaillot a París.
Els 30 articles que formen els drets humans són els següents:
1. Tots els éssers humans
naixem lliures i iguals. Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en
dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se
entre ells amb esperit de fraternitat.
2. Tothom té dret a aquests
drets. Qualsevol
persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta
declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de
llengua, de religió, d'opinió pública o d'altra mena, d'origen nacional o
social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà
tampoc cap distinció fonamentada en l'estatus polític, administratiu i
internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona,
tant si es tracta d'un país o territori independent, com si està sota la
tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació
de sobirania.
3. Dret a la vida. Tot individu té
dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.
4. Ningú no serà sotmès a
esclavitud o servitud. Cap persona no està sotmesa a esclavitud o
servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs
formes.
5. Ningú no serà sotmès a
tortura. Cap
persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o
degradants.
6. Tot ésser humà té dret a
una personalitat jurídica. Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de
la pròpia personalitat jurídica.
7. Tots som iguals davant la
llei. Tothom
és igual davant la llei i té dret d'obtenir-ne la mateixa protecció contra
qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació
a una tal discriminació.
8. Tothom té dret a
defensar-se davant els tribunals. Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de
les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els
drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei.
9. Ningú no podrà ser
detingut arbitràriament ni desterrat. Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat
arbitràriament.
10. Dret a un judici just. Tota persona té dret, en règim d'igualtat, que la
seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal
independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves
obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en
matèria penal.
11. Dret a la presumpció
d'innocència. 1. Hom presumeix
innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la seva culpabilitat
hagi estat establerta legalment en el curs d'un procés públic, en el qual totes
les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades.
2. Ningú no serà condemnat per accions o per
omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictiu d'acord amb el
dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la que
era aplicable quan l'acte delictiu fou comès.
12. Dret a la intimitat. Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries
en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en
la seva correspondència, ni d'atemptats contra la seva fama o reputació. Tota
persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o
aquests atemptats.
13. Dret a la llibertat de
moviment. 1. Tota persona
té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un
estat.
2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol
país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
14. Dret d'asil. 1. En cas de persecució, tota persona té dret a
cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països.
2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de
persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als
principis i fins de les Nacions Unides.
15. Dret a la nacionalitat. 1. Tot individu té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de
la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.
16. Dret al matrimoni. 1. A partir de l'edat núbil, l'home i la dona,
sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a
casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant
el matrimoni i en el moment de la seva dissolució.
2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el
consentiment lliure i ple dels futurs esposos.
3.La família és l'element natural i fonamental
de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'estat.
17. Dret a la propietat. 1. Tota persona, individualment i col·lectiva, té
dret a la propietat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de
la seva propietat.
18. Dret a la llibertat de
pensament, consciència i religió. Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de
religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció
i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat,
mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus.
19. Dret a la llibertat
d'expressió. Tot individu té
dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser
inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les
informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració
de fronteres.
20. Dret a la llibertat de
reunió. 1. Tota persona
té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una
determinada associació.
21. Dret a la democràcia. 1. Tothom té dret a prendre part en la direcció
dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de
representants elegits lliurement.
2.Tota persona té dret a accedir a les funcions
públiques del país en condicions d'igualtat.
3. La voluntat del poble és el fonament de
l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant
eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i
secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat
del vot.
22. Dret a la seguretat
social. Tota persona,
com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat
d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals
indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva
personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons
l'organització i els recursos de cada país.
23. Dret al treball. 1. Tota persona té dret al treball, a la lliure
elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació.
2.Tothom té dret, sense cap discriminació, a
igual salari per igual treball.
3.Tothom que treballa té dret a una remuneració
equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una
existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres
mitjans de protecció social.
4.Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a
fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.
24. Dret a l'oci. Tota persona té dret al descans i al lleure i,
particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances
periòdiques pagades.
25. Dret a un nivell de vida
adient. 1. Tota persona
té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els
de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a
atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la
seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en
d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies
independents de la seva voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una
ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora
d'ell, frueix d'igual protecció social.
26. Dret a l'educació. 1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació
serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament
elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui
generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena
igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.
2. L'educació ha de tendir al ple
desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets
Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la
tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o
religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al
manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret
a escollir la classe d'educació de llurs fills.
27. Dret a la cultura. 1. Tota persona té dret a prendre part lliurement
en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del
progrés científic i dels beneficis que en resultin.
2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels
interessos morals i materials derivats de les produccions científiques,
literàries i artístiques de què sigui autor.
28. Dret a l'ordre social. Tota persona té dret a que regni en el medi
social i internacional un ordre que permeti d'assolir amb plena eficàcia els
drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració.
29. Dret a les llibertats i
al respecte de la comunitat. 1.
Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és
possible el lliure i ple desplegament de la personalitat.
2. En l'exercici dels drets i en el gaudi de les
llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei,
exclusivament en l'ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets
i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la
moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no
podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.
30. Dret a que aquests drets
no siguin suprimits en cap circumstància. Cap disposició d'aquesta declaració no pot ésser
interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a
lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels
drets i les llibertats que s'hi enuncien.
Diversos drets humans es consideren part del Dret internacional
consuetudinari i alguns fins i tot normes de ius cogens , tal com han afirmat
òrgans internacionals com el Comitè de Drets Humans o la Cort Internacional de
Justícia.
Entre ells es troben la prohibició de la tortura i de la privació
arbitrària de la vida o l'accés a unes mínimes garanties processals i la
prohibició de detenció arbitrària.
Dins de
les cultures polítiques liberals modernes, els Drets Humans bàsics són definits
com aquells que poden ser sostinguts en una societat que segueixi les dues
següents regles bàsiques:
·
Tots els individus haurien de poder actuar
de la forma que triïn sempre que al fer-lo no privin a altres individus del
mateix dret.
·
Tots els individus han de prendre
responsabilitat per les conseqüències dels seus actes.
Sovint els Drets Humans han estat també
ignorats en favor de l'anomenada Seguretat Nacional. La mateixa ONU ha
reconegut de vegades que alguns Drets Humans poden ser obviats o limitats de
forma transitòria en casos greus d'emergència nacional. Aquest no son mai els
drets bàsics com el dret a la vida o a no ser torturat, regulats per la Convenció
de Ginebra i ha de ser de forma estrictament temporal i sota unes condicions
molt determinades.
Les violacions en els Drets Humans es
produeixen quan algun agent estatal o no estatal no respecta algun dels punts
de la Declaració Universal dels Drets Humans. En aquests casos el Consell de
Seguretat de l'ONU esdevé l'organisme responsable de discernir aquesta falta i
d'establir, si s'escau, responsabilitats. Altres organitzacions no
governamentals com Amnistia Internacional o Human Rights Watch vetllen també
per al compliment dels Drets Humans a tot el món.
Hi
ha moltes organitzacions que van relacionades amb la ONU, algunes d’aquestes
són:
CCI (ITC), Centro de Comercio Internacional UNCTAD/OMC
Ginebra
UNODC Oficina de las Naciones Unidas contra la Droga
y el Delito Viena
PNUMA Programa de las Naciones Unidas para el
Medio Ambiente Nairobi, Kenia
PNUD Programa de las Naciones Unidas para el
Desarrollo
UNIFEM, Fondo de Desarrollo de las Naciones
Unidas para la Mujer
VNU, Voluntarios de las Naciones Unidas (Bonn,
Alemania)
FNUDC (UNCDF), Fondos de las Naciones Unidas
para el Desarrollo de la Capitalización Nueva York
UNFPA Fondo de Población de las Naciones Unidas
Nueva York
ACNUR Oficina del Alto Comisionado de las
Naciones Unidas para los Refugiados Ginebra
PMA Programa Mundial de Alimentos Roma
OOPS Organismo de Obras Públicas y Socorro para
los Refugiados de Palestina en el Cercano Oriente Viena
PNUAH Programa de las Naciones Unidas para los
Asentamientos Humanos Nairobi, Kenia
Institutos de investigación y capacitación
UNICRI Instituto Interregional para
Investigaciones sobre la Delincuencia y la Justicia Turín
UNITAR Instituto de las Naciones Unidas para
Formación Profesional e Investigaciones Ginebra
UNRISD Instituto de las Naciones Unidas de
Investigación para el Desarrollo Social Ginebra,
UNIDIR Instituto de las Naciones Unidas de
Investigación sobre el Desarme Ginebra
INSTRAW Instituto Internacional de Investigación
y Capacitación para la Promoción de la Mujer Santo Domingo
Otros órganos de las Naciones Unidas
UNOOSA Oficina de las Naciones Unidas para los
asuntos del Espacio Ultraterrestre Viena
COPUOS Comité de las Naciones Unidas para el Uso
Pacífico del Espacio Nueva York
OACNUDH Oficina del Alto Comisionado de Naciones
Unidas para los Derechos Humanos Ginebra
ONUSIDA Programa Conjunto del las Naciones
Unidas sobre el SIDA Ginebra
UNOPS Oficina de Naciones Unidas de Servicios
para Proyectos Copenhague
UNSSC Escuela Superior del Sistema de las
Naciones Unidas Turín.
Repúbliques Presidencialistes:
Estats Units d’Amèrica
Països Sud-Amèrica I Centroamèrica
Indonèsia
Gran part dels antics païssos de la URSS
Repúbliques Parlamentàries:
Gran part d’Europa
India
Nepal
Turquia
Mongòlia
Entre Altres
Repúbliques Semipresidencialistes:
Rússia
Portugal
Algèria
Portugal
Algèria
França (+Guayana Francesa)
Madagascar
Guayana
Madagascar
Guayana
Egipte
Congo
Entre altres
Congo
Entre altres
Repúbliques Unipartidistes:
Laos
Vietnam
Erítera
Turkmenistán
Repúbliques Presidencialistes amb una presidencia executiva
i un sistema parlamentari:
Àustria
Sud Àfrica
Dictadures:
Corea del Nord (Kim Jong-un
2012)
Cuba (Fidel Castro 1976)
Guinea Equatorial (Teodoro Obiang 1979)
Xina (Hu Jintao 2002)
Monarquies Absolutes:
Vaticà
Aràbia Saudí
Omán
Qatar
Malàsia (Govern amb monarques
que es tornen el tron)
Monarquies Constitucionals:
Espanya (E)
Luxemburg (E)
Luxemburg (E)
Dinamarca (E)
Bèlgica (E)
Bèlgica (E)
Noruega (E)
Països Baixos (E)
Països Baixos (E)
Andorra (E)
Suècia (E)
Japó (Àsia)
Cambodja (Àsia)
Tailàndia (Àsia)
Malàisia (Àsia)
Lesotho (Àfrica)
Tailàndia (Àsia)
Malàisia (Àsia)
Lesotho (Àfrica)
Monarquies sota el poder de la Reina d’Anglaterra
(Estats de Commonwealth):
Regne Unit
Canadà
Nova Zelanda
Nova Guinea
Jamaica
Belize
Diverses illes del Carib
Monarquies Subnacionals:
Sud Àfrica
Indonèsia
Congo
Uganda
Monarquies Semi-Constitucionals:
Liechistein
Marroc
Jordan
Marroc
Jordan
Emirats Units Àrabs
Kuwaït
Bahiain
Kuwaït
Bahiain
Mónaco
Sáhara Occidental (Marroc)
Sáhara Occidental (Marroc)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada